Són estructures i objectes que han perdut la seva funció. Cadascun d’ells és un organisme en trànsit, una forma que es degrada lentament mentre la natura i el temps recuperen el seu lloc.
L’entropia és el fil invisible que travessa aquestes imatges. El procés inevitable pel qual l’ordre humà s’erosiona i el desordre esdevé una nova forma d’equilibri.
Les fotografies no parlen només de decadència, sinó de transformació.
Del moment en què la matèria deixa de ser útil per tornar-se pura presència.
La bellesa d’un instant intermedi entre la funció i la ruïna, entre la memòria i el silenci.
Aquest treball que va començar el 2024 fruit de la meva curiositat i fascinació per espais i objectes abandonats. La curiositat va passar a atenció i després a pulsió fotogràfica.
Donar dignitat, significat i sentit propi va ser el següent pas, tot construint un relat al seu voltant. Passant d’un univers aïllat al microcosmos que el conforma.
No han estat una cerca expressa, son espais que m’han anat sorgint al pas, tant voltant per llocs propers i quotidians com també més llunyans.
